Setmana Santa, tradició i folklore |
Setmana Santa, tradició i folklore
Charlton Heston en Ben Hur / Ben Hur
En aquests dies ens hem fet un tip de processons, de caperutxes, de penitents arrossegant cadenes, d’encontres entre la Verge i el Fill, tamborinades ací i allà, himnes nacionals i regionals, saetes, el Crist de Mena, misses, viacrucis i tota classe de manifestacions religioses sustentades per la tradició i el folklore, escampades per tota la geografia de l’Estat espanyol i, per acabar-ho d’adobar, el rei emèrit fotografiat amb una colla de toreros a Sevilla. Sembla que la Setmana Santa és tota ella una explosió del sentiment religiós que sovint no s’acaba d’explicar o entendre racionalment, perquè no hi ha continuïtat entre l’entusiasme efervescent que provoca i la vida que es porta després d’aquests esdeveniments. Potser és pura estètica, una posada en escena espectacular que pot arribar a commoure fins i tot als més escèptics. La foto del rei amb els toreros, no commou a ningú, almenys a mi, ja que no soc ni entusiasta de la tauromàquia ni de la monarquia. Cada any, per aquestes èpoques, passa més o menys el mateix, el folklore i la tradició prenen els carrers en multituds de processons, tot i que hi ha més gent que mira que no pas aquella que participa espiritualment. Cert, és la tradició; però a vegades s’empra com a simple excusa per a evitar que evolucioni —recordeu-vos de la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt, que només admet homes—, ancorada en el passat i posant entrebancs a la participació de les dones. Si sempre ha estat així, aleshores per........