Cal insistir en la tolerància com a eina educativa |
Cal insistir en la tolerància com a eina educativa
Sembla que és fàcil això de crucificar a l’altre mitjançant les xarxes socials a causa de les seves orientacions sexuals. Són el brou de cultiu susceptible de desvetllar tothora intolerància
Ilustració: Cal insistir en la tolerància com a eina educativa / Ingimage
Arran dels últims esdeveniments d’agressió a docents per part d’alumnes que s’han succeït en alguns instituts de Mallorca, com han estat els episodis ocorreguts a l’IES Alcúdia i al de Baltasar Porcel d’Andratx, la comunitat educativa com és natural està molt preocupada, no només per l’embalum que això agafa sinó també per la manera com es produeixen els fets. En aquest últim institut, hi ha hagut un possible assetjament homòfob a un professor per part d’alguns alumnes —a hores d’ara quan escric aquesta columna la Guàrdia Civil ha identificat a sis joves d’Andratx d’entre quinze anys— que varen suplantar la identitat del docent a través de la xarxa Google Classroom, d’ús intern entre alumnat i professorat, per a deixar-lo en evidència i humiliar-lo, però que encara no és del tot clar si són alumnes del centre o no. I per a més inri s’ha fet públic el nom del professor.
La qüestió de fons és que les xarxes socials és el lloc ideal per a insultar des de l’anonimat, discriminar, abusar verbalment, dir acudits fora de lloc. La finalitat és desprestigiar a l’altre, enfonsar-lo, perquè sí, com a diversió o simplement per maldat, perquè la maldat existeix quan hi ha persones malvades. Sembla que és fàcil això de crucificar a l’altre mitjançant les xarxes socials a causa de les seves orientacions sexuals. Són el brou de cultiu susceptible de desvetllar tothora intolerància. Només que hi hagi algú que aixequi la llebre per una nimietat, amb criteri o no, uns quants, per mimetisme, s’apunten al carro de les barbaritats. Però no només és això, ans crea també una atmosfera perjudicial amb l’objectiu d’exacerbar els ànims de tots plegats. Mentre que això no es reguli, el descontrol és evident i, segurament, anirà de mal en pitjor.
Per altra banda, davant la insistència dels sindicats del sector educatiu i la pressió d’instituts i escoles, ha donat peu a què la Conselleria d’Educació fes públic les xifres de les agressions al personal docent que corresponen a l’any 2025, i que foren setanta-nou, desglossades en ofensives físiques, amenaces verbals amb intimidació, sexuals i fins i tot virtuals, com ha estat en el cas del professor de l’institut d’Andratx. A finals del 2024 es va obrir el Protocol de Notificació d’Agressions a Docents de les Illes Balears (NADIB) per actuar ràpidament en el moment que es detecta un cas d’aquest d’abast. També es percep una escalada significativa d’exabruptes i injúries adreçades cap a docents que se situaria cap a un 79,37% segons xifres d’algunes enquestes recollides en l’àmbit educatiu. Per tant, no és una qüestió fútil que hem de deixar passar com si res, com si fos tan sols una moda. Cal posar les bases per a una bona convivència que comença amb la família, que continua a l’escola i que ens prepara a tots plegats per a viure en societat. Ja sabem que a vegades en la família —que és la principal entitat formadora—, quan per diferents circumstàncies, no es donen aquestes eines bàsiques, comunes a tots nosaltres i de pura urbanitat, aleshores coixeja una part important de l’educació. Mira que calgui ensenyar a un infant que abans d’entrar en una aula, ha de trucar i demanar permís!, això s’ensenya a casa. O que facin un badall, a vegades, sorollós, sense tapar-se la boca, això s’ensenya a casa, o estirar-se com si acabessis de sortir del llit, això s’ensenya a casa o cal fer-lo de manera dissimulada, que gairebé no es noti que t’estires, o seure correctament, no com si estiguessis en el bar o en el cinema, totalment desmanegat, això s’ensenya a casa, o parlar correctament, això també s’ensenya a casa.
A vegades l’alumnat confon el professorat com si fos un col·lega més, un amic; però no, no ho són de col·legues ni amics, amb això van ben equivocats. Cal marcar una distància, que és fonamental, perquè vegin on estan ells i on estan els altres, perquè si els hi dones un dit, al cap de poc t’agafen tota la mà o el braç sencer. Igual passa entre pares i fills, no són amics, que a més de ser pares són educadors que els han d’ensenyar el més bàsic per a conviure amb els altres. Cert, amb el temps, un fill pot esdevenir un bon amic del seu pare o de la seva mare. El docent, en canvi, ha de concentrar-se en els continguts, en els coneixements, però sovint es dedica a corregir els mals hàbits de l’alumnat, malgrat que aquesta no és la seva tasca habitual. No dic que no s’hagi de fer, però la bona educació comença a casa, amb la criança i l’escola tan sols la complementa. Pel que fa a la tolerància, apunta a la capacitat de «deixar pas a» allò que s’oposa a les meves certeses. A partir d’aquí es pot ampliar a l’acte de conviure amb les persones que no són, pensen o actuen com nosaltres.
Com deia Václav Havel, la salvació de la societat resideix en la capacitat que té l’ésser humà per a reflexionar, en la bondat i en les responsabilitats humanes. És necessari encaixar les diferències, perquè de diferents realment ho som tots. Ens hem d’anar acostumant a conviure amb diverses cultures en un mateix indret i cal interessar-se per elles tot respectant-les. Ja és hora d’oblidar-nos d’una tolerància condescendent que només pensa en ‘suportar’, ‘consentir’ o ‘permetre’ i substituir-la per la convivència entre distants o per una estimació sincera, millor que no pas quedar-nos amb una fàcil posició indulgent o, a vegades, ni això. Tres reflexions a considerar. Primera, cal preguntar-nos: és lícit tolerar-ho tot? Això demana estar atent a no confondre permissivitat amb tolerància. Cal una frontera en la tolerància que faci veure allò que és moralment acceptable i allò que no ho és. Segona, el diàleg com a eina principal d’entesa en aquest procés. Cal ressaltar això. Quan hom es tanca a dialogar, aleshores ja no hi ha res a fer. Tercera, s’entén millor la tolerància des de la intolerància. Parlar de l’exclusió social, la discriminació de la dona, la violència masclista, l’apartheid, la islamofòbia, xenofòbia, disfòbia i tants d’altres termes que tinguin el sufix de fòbia i que ens poden ajudar a situar-la correctament, especialment quan tot això ens disminueix com a humanitat.
Obligan a una empresa a devolver 5.300 euros a una clienta que no pudo instalar una piscina en Montuïri porque el Ayuntamiento no la autorizó
Condenan a una empresa por dañar un Ferrari al trasladarlo a Mallorca
La construcción de los primeros 166 alquileres asequibles arrancará en junio en dos solares públicos de Palma
Largas retenciones de tráfico para acceder a Sóller y Valldemossa
Rebelión en la granja: Gallinas salvajes fuera de control en Mallorca
Una nueva línea de metro para acercar Palma y mejorar la vida de la gente
Muere Toni Aragón, director del Conservatorio Profesional de Música y Danza de Mallorca
«Sin ninguna duda» se rescatarán los pisos de sa Pobla, dijo el conseller
José Luis Palmer Marqués
Llama la atención, 6 de abril de 2026
El Consell invierte más de 230 mil euros para reforzar el Servicio de Bomberos de Mallorca
El Director General y s’Esplet
Apartheid judicial o la continuación del genocidio por otros medios
El pequeño comercio sí tiene futuro
Cal insistir en la tolerància com a eina educativa