Opinión | TEMPUS EST IOCUNDUM

El general i el seu exèrcit de voluntaris

La Fundació Illa del Rei, amb l’ajuda d’interessats i amb gestions perseverants i indefallibles, està avançant vers un centre museístic

L'Illa del Rei, en el port de Maó / Daniel Schäfer

La relació entre el ciutadà i l’Estat sols bascular entre dos extrems. O entre dues frases. La primera és una dita italiana, «piove, porco governo», segons la qual s’atribueix als poders públics tot allò que no ens agrada, que ens molesta o ens espanta. La segona, la pronuncià John F. Kennedy el 1960, durant la seva presa de possessió com a president: «No et demanis què pot fer el teu país per tu sinó que pots fer tu pel teu país». Una convidada a col·laborar en l’esforç col·lectiu per millorar la societat. A l’extraradi d’aquestes dues expressions existeix una categoria infame, que Dante hagués situat en el pitjor dels cercles dels pecats capitals. Són aquells que xuclen de la mamella de tots i s’enriqueixen sobre les espatlles de l’esforç comú.

Però aquest vol ser un article kennedià a partir d’una experiència col·laborativa que he conegut aquesta setmana. L’illa del Rei, en el port de Maó, és anomenada així perquè allà desembarcà Alfons III el 1287 per conquerir Menorca. L’almirall anglès John Jennings ordenà en el segle XVIII construir un hospital, que durant tres segles i mig donà servei a les diferents armades que utilitzaren aquest estratègic port. També als menorquins que fins als anys seixanta del segle passat eren atesos a les seves dependències, en absència d’un centre sanitari a terra ferma.

L’històric hospital s’abandonà. La vegetació envaí l’edifici i la runa absoluta amenaçava un monument que explica bona part de la història menorquina i de la presència de les potències mundials a la Mediterrània occidental. Malgrat ser propietat municipal, ningú semblava tenir gaire interès per evitar la degradació.

En aquestes desfavorables circumstàncies neix el 2004 la Fundació Illa del Rei. Amb l’ajuda de voluntaris i amb gestions perseverants i indefallibles, no sols ha revertit la decadència sinó que està avançant vers un centre museístic amb dos eixos fonamentals: la història del port i la de la medicina. És aquí on apareix la figura de Luis Alejandre Sintes, el general menorquí que fou cap d’Estat Major de l’Exèrcit de Terra.

Alejandre fa que la maquinària del voluntariat funcioni com un rellotge. Cada diumenge es treballa durant tres hores, però són cent vuitanta minuts ben aprofitats. Hi ha un segon aspecte en el qual es veu la seva mà. Una persona que ha ocupat alts càrrecs, té prou coneixements del funcionament institucional i també coneix gents que solucionen problemes. Té influències. Alguns utilitzen aquesta agenda de contactes en benefici propi. En aquest cas, la força del coneixement dels laberints administratius i l’agenda de telèfons serveixen per treballar en benefici de la comunitat.

La consecució dels fons necessaris per a restaurar l’Illa del Rei no depèn sols de les disponibilitats i de les voluntats de l’Administració. La fundació ha aconseguit implicar persones –per exemple la popular presentadora Mercedes Milà– o empreses que patrocinen sales. Però també aconsegueix recursos més modestos com els que posen el seu nom a canvi de pagar el cost de cinquanta metres quadrats de rajoles. Una segona tasca important és la recollida de materials, sobretot dels relacionats amb la història de la medicina, que umplen cada una de les antigues habitacions de l’hospital. Probablement, en el futur se li haurà de donar un tractament museístic més actualitzat, però ara mateix el que importa és la conservació d’uns materials que anaven pel camí d’un abocador.

La Fundació Illa del Rei, guardonada amb premis nacionals i internacionals per la seva tasca, és un exemple del missatge kennedià. Les possibilitats de cooperació són moltes i variades: l’esport, la solidaritat, el patrimoni, les persones vulnerables, l’ecologisme, la cultura… Cadascú pot escollir la tasca amb la qual se sent més útil o identificat per construir una societat millor. Però cal aconseguir que cada vegada siguin menys aquells que esperen, asseguts a la taula d’un cafè, que siguin uns altres els que arreglin el món. Es necessiten mans i caps allà on mai arribarà la tasca de l’Estat.

Multado con 200 euros por llevar la baliza v-16 pero no tener este otro elemento obligatorio en la guantera: la Guardia Civil vigila los coches mallorquines

Los hoteleros de Mallorca condenan el 'no a la guerra' de Pedro Sánchez

Cort vulnera la protección de datos al obligar a abrir el contenedor de basura orgánica con la tarjeta ciudadana

Una mallorquina transforma un diagnóstico médico en una marca de sandalias

Son Reus ofrece en adopción 50 perros rescatados el mes pasado en una finca de Palma

Una conductora ebria que causó un grave accidente, absuelta porque creía que la cerveza era sin alcohol

Laccao se salva del cierre de Agama pero no se producirá en Mallorca

Un avión de transporte militar estadounidense sobrevuela Balears en medio de la crisis entre España y EEUU

El general i el seu exèrcit de voluntaris

Trump quitaría a Sánchez para poner a Puente

El Palma Futsal vuelve a meterse en la Final Four de la Champions

Prohens reivindica la presencia de mujeres en profesiones masculinizadas en un coloquio en Campos

Prohens reivindica la presencia de mujeres en profesiones masculinizadas en un coloquio en Campos

LaLiga: Celta - Real Madrid, en directo

Las gasolineras solicitan al Gobierno reducir temporalmente los impuestos a los combustibles

© Diario de Mallorca