Un any després
Opinión | Tribuna
Francesc Antich i Oliver
Una mirada li bastaria per veure que, un any després, queda molta feina per fer. En unes societats que perden referències en la defensa d’un projecte comú, l’individualisme creix i es confon l’egoisme amb la llibertat.
Ell era dels qui pensem que la llibertat només és si és col·lectiva i aquesta no existirà sense igualtat. Era dels qui defensaven amb més força que ningú el bé comú, perquè és de tots i de totes, però sobretot perquè és per a tots i per a totes. Sempre deia que l’escola era el millor ascensor social. Que la sanitat pública havia de ser de qualitat i universal, per garantir la millor atenció a tothom. I que la xarxa social havia de ser això, una xarxa de protecció per a no deixar ningú enrere.
Tenia claríssim que aquesta és una terra acollidora, que té una llengua i una cultura pròpia que cal........
