Va ser un diumenge al matí. En el nostre passeig pel moll, davant nostre, ocupant tota la vorera, avançava una família amb els seus fills i nets, repetint un dels passeigs clàssics dels eivissencs.

En reconèixer-los, vaig fer broma:

—A veure, deixin pas, per favor!

La dona es va girar i va somriure.

Ell, en canvi, va quedar uns segons en silenci, com encantat.

—Guillem, són en Vicent i na Mar, els nostres veïns.

S’acostà i, com si cercàs la nostra veu dins la memòria, després d’uns instants va parlar reposadament, amb veu ferma.

—Ah, Vicent... No us havia reconegut.

—Fa poc que hem sortit de Can Misses.

La dona va abaixar la mirada.

—Un tumor al cervell... ja no hi veig... I és........

© Diario de Ibiza