Adeu Eivissa |
Viviendas de alquiler / EUROPA PRESS
Sortir a passejar amb les meues petites, té quelcom d’especial.
T’obliga a alentir el pas fins al ritme que permeten les seues petites potes.
Primer les saluden a elles. Després arriba sa xerradeta.
Avui en dia, estar disposat a escoltar, a donar conversa, sembla quasi un valor en desús. A vegades són converses intranscendents. D’altres, històries d’una profunditat difícil de pair.
Feia dies que no veia el guarda del pàrquing de Via Púnica. Devia tenir uns vuitanta anys i feia molts d’anys que era allà. S’havia guanyat no només l’estimació dels vesins del barri, sinó també la d’un gatet del carrer que el seguia amb devoció i li feia companyia durant les guàrdies nocturnes.
Avui me l’he trobat i, pel seu semblant, he sabut tot d’una que alguna cosa no anava bé. M’ha explicat que la propietat ha venut el pàrquing i que l’havien acomiadat.
Viu a Vila, en un pis de........