Manuel Vicent, periodista també |
I periodista de primeríssima qualitat, sempre atent a la notícia, captador d’allò que reialment interessa a la gent. Els professionals de la informació sempre han de treballar per la gent i no per malignes interessos creats d’alguns sempre miserables que paguen i fomenten la corrupció. L’home sempre és notícia. Vicent tot just a tocar els seus noranta anys de vida publicarà ‘Detrás de la herida’, recull d’articles amb il·lustracions de Rafael Canogar i estrenarà el film ‘Mañana seré feliz’ dirigida per David Trueba i Luis Alegre. Entrevistat per Juan Cruz a ‘El país’ l’autor de ‘Último tren a Malvarrosa’, afirma al recordar aquells primers dies quan com periodista escrivia cròniques parlamentàries, «Hubo un grupo de periodistas para los que ir al Congreso era como ir al circo o a la plaza de toros y, si no había follón y escándalo, no había espectáculo y parecía que la tarde no se había dado bien. Algunos comenzaron a hacer burla o minusvalorar el trabajo de los diputados». Ara ha passat el temps li la cosa empitjora i es degrada dia a dia. Avui l’hemicicle és una autèntica casa de putes per on la merda i el pixum rajen de manera tumultuosa. Coses de periodistes sotmesos i finançats per l’anomenada dreta madrilenya. Manuel Vicent com a membre dels jurats premis Príncep d’Astúries, tingué el valor, l’audàcia amb companyia de Joan Manuel Serrat, Antonio López, Adolfo Marsillach, Manuel Gutiérrez Aragón i Pilar Miró de proposar Concha Piquer com a candidata a al premi Princep d’Astúries de las Artes. Pilar Miró tota decidida afirmà que la cosa tenia que anar endavant, «lo vamos hacer por mis cojones...». Lògicament l’intent fou frustrat, s’evità l’escàndol majúscul i espectacular Manuel Vicent no és personatge adscrit ni protegit per alguns dels nostres intel·lectuals de pedra picada . Delicats i sensibles des de la seva particular torre creativa ignoren la realitat, pixen i no fan gota Tampoc, i aquesta és una altra història, el poeta Antonio Colinas n’està en la llista dels triats per a la glòria.
Suscríbete para seguir leyendo