Blues per una Ibiza difunta |
(Tot és gris, ho és el temps
ho és el pensar que no
t’he vist i la vida que passa
I jo me’n ric com d’un film antic fet
a l’ombra
d’aquest món difunt...)
Per la cadència d’un blues ara lent, de sinuositat quasi perfecte, entre el marge estret del piano, tal vegada Tete Montoliu i la veu de Núria Feliu, he vist l’illa, la ciutat principal, els seus pobles tot just ara mateix entre les primeres minves del gener i l’aigua -dolça, freda, captivadora- que amb frenesí cau........