El temps dels monstres |
Hi ha una frase d’Antonio Grasmci que crec que defineix bastant bé el moment actual: “La crisi consisteix precisament en el fet que el vell mor i el nou no pot néixer i en aquest interregne es verifiquen els fenòmens morbosos més variats”. De fet, aquesta frase s’ha popularitzat amb la paràfrasi: “sorgeixen els monstres” que té més força dramàtica i visual que “verifiquen els fenòmens morbosos més variats”.
Gramsci va escriure això el 1930, tancat a la presó, quan a Itàlia ja feia vuit anys que governava Mussolini i encara n’hi quedaven 13 més. Gramsci escrivia des de, i sobre, el col·lapse de l’Europa d’entreguerres. El vell que mor és l’ordre liberal-burgès del s. XIX, els imperis i les institucions que ja no eren suficients per governar el nou ordre que venia de la revolució industrial. La primera guerra mundial, el crack del 29 i la segona guerra mundial són l’epígon, econòmic, polític i militar del vell món. Per a Gramsci, Mussolini i el feixisme no eren el nou món, sinó el monstre.
De fet es podria pensar que tot el període, les tres dècades que van de 1914 a 1945, com un gran desenllaç violent del vell món preindustrial. Abans de la revolució industrial es vivia en un món artesanal,........