Aquestes setmanes passades el revol internacional ha estat majúscul: després de mesos preparant-ho, amb forta infiltració dins el règim veneçolà, l’exèrcit americà, sota les ordres de Donald Trump i sense passar pel Congrés dels Estats Units, capturava Nicolàs Maduro, president (fins aleshores) de Veneçuela. Com que l’operació li va sortir bé -aparentment en molts sentits-, el president dels Estats Units es va llançar a la piscina, com d’habitud, i va començar a despotricar contra Colòmbia, per exemple, tot afirmant que “està malalta” (en un llenguatge que ens recorda altres etapes de la Història, d’infaust record). I també va reiterar, puix que ja n’havia parlat abans, d’una possible (i per a ell sembla que desitjable) annexió de Grenlàndia.

A la qüestió veneçolana, els comentaris han estat d’allò més de trepitjar ous que havíem vist en molt de temps. La Unió Europea ha respost amb cautela. A la resta, hi ha hagut algunes crítiques amb la boca petita. I la nova presidenta veneçolana n’ha donat una de calç i una altra d’arena: d’una banda ha qualificat Maduro i la seua dona d’“herois”, però de l’altra s’ha posat a........

© Diario de Ibiza