Literatura catalana |
A redòs de la fira del llibre recentment celebrada a Guadalajara (Mèxic), i on la ciutat convidada va ser Barcelona, s’ha reobert el vell debat sobre què hem de considerar literatura catalana. Un debat, per cert, que alguns, ingènuament, malgrat la nostra edat, consideràvem ja completament superat. I no perquè fos superat en l’àmbit de la Catalanofonia, sinó perquè ho sol ser a qualsevol literatura del món mundial, incloent-hi la ciutat comtal.
De tant en tant, taten el cap personatges que consideren que hem de comptar com a literatura catalana els autors que, vivint als Països Catalans, escriuen en castellà. (Curiosament, els mateixos que diuen que Juan Marsé o Carmen Laforet fan literatura catalana no solen dir que també en facin autors com Roger Blandignères, Antoine de Léris, Jacques-Joseph Ruffiandis, Pierre Restany, Raymond Blanc o Pierre Camo, tots ells escriptors nordcatalans en francès. Per què els que escriuen en espanyol sí i els que escriuen en francès, essent catalans, no?).
Deixant de banda aquesta petita........