Repercussions de la 4a reforma constitucional per Formentera, Balears i Espanya (I) |
FORMENTERA. Vista aérea de Sant Francesc / Sergio G. Cañizares / DIB_EXTERNAS
Ja és una realitat la Reforma constitucional, de 19 de maig de 2026, publicada al BOE núm. 123, de 20 de maig de 2026. Ja s’ha modificat l’apartat 3 de l’article 69 i, en les pròximes eleccions a Corts Generals, Formentera triarà un senador o senadora, per a l’acabada de crear circumscripció electoral d’aquesta illa, com a tal, davant la Cambra de la representació territorial espanyola, amb independència del o de la que triï l’illa germana d’Ibiza. I cadascuna de les dos illes elegirà un o una representant al Senat.
Ja s’ha romput, jurídicament, el guió que, des del temps de la preautonomia, unia Ibiza-Formentera, i ara estan separades, a més de per la mar, en la citació constitucional, per una coma.
Això és una fita aconseguida pel poble de Formentera, en solidaritat amb tots els altres pobles de l’arxipèlag i del conjunt de pobles d’Espanya, com a Estat plural, incloses les components insulars que el conformen, i en empara efectiva del fet insular i de llur expressió màxima, aquí, a propòsit d’un exemple extrem d’insularitat, el de Formentera.
Però també són fites rellevants, i ho esmentaré de manera necessàriament telegràfica, les següents, perquè la qüestió mereixerà l’estudi més que detallat de totes les repercussions que aquesta Reforma constitucional comporta, ja siga per allò que es diu al Preàmbul, ja siga per allò que es diu al text normatiu pròpiament dit, i que podem resumir així:
1) Es petrifica, per damunt de l’Estatut d’autonomia, en ser la mateixa Constitució la que ho reconeix, el topònim Illes Balears, en llengua catalana, a tots els efectes com a exclusiu, en........