Relats sense dades |
Creado: 07.04.2026 | 05:00
Actualizado: 07.04.2026 | 05:00
«Vuits, nous i cartes que no lliguen» és una expressió que fèiem servir al meu poble quan un relat té contradiccions o quan la història que ens expliquen no s’aguanta per enlloc. Sempre l’he trobat una manera directa i amb gràcia de dir que «això no té ni cap ni peus».
Darrerament, però, aquesta dita em ve al cap massa sovint. Ho fa quan llegeixo demandes de col·lectius professionals, queixes de ciutadans o proclames polítiques plenes de promeses de futur. Són discursos que sonen bé, però que no van acompanyats de dades, objectius mesurables ni criteris transparents. I quan això passa, inevitablement, les cartes no lliguen.
Què hem de pensar de les reivindicacions professionals —com les recents d’ensenyants o sanitaris— si no s’explica amb claredat quins objectius tenim com a país i quins recursos materials i humans caldran per assolir-los? Com podem valorar un sistema que no detalla els criteris de distribució dels recursos públics, que no sabem si són equitatius, que no analitza els resultats o,........