Creado: 05.08.2026 | 05:00

Actualizado: 05.08.2026 | 05:00

El que vivim aquests dies a Ceuta és més que una crisi migratòria; és una crisi humanitària. Les desenes de persones mortes o desaparegudes ens recorden que darrere de les xifres hi ha vides humanes. Les imatges de Ceuta tornen a provocar el mateix debat de sempre. Uns hi veuen persones desesperades; d’altres, una amenaça. En un article anterior recordava que la immigració contribueix al sosteniment del nostre mercat laboral, de les pensions i del creixement econòmic. Les dades continuen sent les mateixes. Però abans fins i tot de preguntar-nos què aporten aquests joves, convé preguntar-nos què els empeny a abandonar casa seva. Què ha de passar pel cap d’un jove perquè decideixi jugar-se la vida en una pastera, travessar un desert, llençar-se al mar o enfilar-se a una tanca sabent que pot morir en l’intent?

Les imatges no ens parlen només d’immigració; ens parlen, sobretot, de desesperació. Les persones no abandonen la família, la llengua, els amics i el país només per guanyar una mica més. Ho fan quan perceben que al seu país no hi tenen futur, tot i que molts tenen formació professional, idiomes o estudis universitaris. Però, quan l’esperança mor, la migració deixa de ser una elecció i es converteix en una necessitat. Això sempre ha........

© Diari de Tarragona