Creado: 02.04.2026 | 05:00

Actualizado: 02.04.2026 | 05:00

«Èczema de mi, que soc podrit de matèries,/a parlar en aquesta nocturna dissort./Voleien els daus grisos d’ara/a l’interior de la cavorca lila./Parlo de ferotgia en aquest singular present,/que d’altra banda no voldria vostre./Aprenc, meditant dins la cambra rosa,/enyorat de... tan sols... fantasia./Deia podrit, per parlar d’agonia,/també d’inexplorats camps de tendresa».

Així, amb el poema ‘Nocturnitat’, s’obria Amaïla, el llibre amb que el poeta Joan de la Rúbia va guanyar el premi de poesia Josep Maria López-Pico Vila de Vallirana de l’any 1981. Nascut a Reus l’any 1952, fill d’un miner d’Almaden i d’una lluitadora antifranquista d’Àvila, va viure al carrer de la Galera on, segons diuen les cròniques socials de l’època, formava part de les colles de canalla que jugaven i s’esbatussaven pels afores verges i encara per urbanitzar de la ciutat, protagonitzant escenes d’aquelles que podrien ben bé formar part de pel·lícules que retraten usos habituals que la modernització i el creixement de les ciutats va anar esborrant progressivament del dia a dia però que el van marcar i van quedar arrelades a la seva memòria i convertides en testimoni en algun dels seus poemes.

Nascut a Reus l’any 1952, fill d’un miner d’Almaden i d’una lluitadora antifranquista

Aquestes mateixes cròniques, o algunes de ben semblants, també expliquen que molt a la vora de casa seva, al carrer Pubill Oriol, hi havia una taberna, Cal Boada on es reunien artistes i gent tocada pel vici de la lletra escrita com Ramon Muntanyola, Xavier Amorós, Josep Maria Baiges o Josep Maria Guix, tot i per raons evidents d’edat, de lligams generacionals i d’interessos particulars, no van coincidir mai.

Va estudiar a l’Escola del Treball abans de començar a treballar en un taller mecànic però ben aviat es va sentir més atret per la música que pels cables i els motors i amb 21 anys decideix marxar de Reus i instal·lar-se a Barcelona, on comença a musicar poemes d’altres, alguns del també reusenc Gabriel Ferrater però no aconsegueix complir el somni d’enregistrar un disc. Per contra, el que sí que fa és entrar a treballar en una editorial i, de mica en mica, gràcies al contacte diari amb la literatura i a les seves pròpies inquietuds, es decanta cap a la poesia.

I la poesia del Joan de la Rúbia és ben especial. D’entrada val a dir que trenca amb els corrents imperants de l’època, és lluminosa, personal, sensitiva, de vegades una mica hipnòtica, amb punts onírics, críptics, íntims i surrealistes i sovint atresora aquella essència del poble senzill i de les ànsies i l’esperit de la revolució que formava part de la poètica de Joan Salvat-Papasseit, un dels seus referents, com es pot comprovar en aquest La riba em serà benigna: «Un futur de músiques innombrables;/ campanes, versos i l’oïda fidel,/com ja he dit altres vegades: blau, aire;/totes les cavorques en el vers d’Amaïla./Alcohol lluminós en els bacs del meu cos,/fets nostàlgia del so que no arriba./Bronze, miralls, campana. Àcida/mobilitat de la riba rogenca./T’esperaré en el blau, color d’amor,/que la negra és ufana i m’espera./Per això d’or, només copio el vers,/l’insigne, l’holocàustic feliç, l’atri./Ocells de tots els contes orfes,/que la brisa, quietud, desfullarà».

Una de les fites que cal agrair-li és el descobriment de l’obra del poeta Miquel Escudero

Ha publicat tres llibres de poemes, Passatge (Èpsilon, 1979), Amaïla (Llibres del Mall, 1982) i L’illa de l’ermita (Emboscall, 2006) i va conrear una amistat sòlida i duradora amb el també poeta, Antoni Nomen Xatruc, mort prematurament l’any 2024, amb qui, en certa manera formaven part d’una generació poètica reusenca dels autors nascuts al llarg dels primers compassos de la dècada dels cinquanta.

Ara bé, una de les fites que cal agrair-li i força a Joan de la Rúbia és el podríem dir-ne descobriment i posada en valor de la vida i, sobretot de l’obra del poeta reusenc Miquel Escudero, que va morir als 33 anys en caure pel balcó de casa seva, que havia publicat alguns poemes a la Revista del Centre de Lectura, al Setmanari Reus i a l’Antologia de poetes reusencs i que havia deixat els seus poemes inèdits al Centre de Lectura. De la Rúbia els va rescatar, estudiar i prologar en dos volums Terres de llum. Obra poètica I Fulls del romanç d’Elsa Ellison i Terres de llum. Obra poètica II Caravana, publicats per Llibres del Mall l’any 1982, però aquesta és una història prou interessant i peculiar com per merèixer un capítol apart.

© Diari de Tarragona