Creado: 13.06.2026 | 05:00

Actualizado: 13.06.2026 | 05:00

L’inici de les proves PAU a Catalunya s’emmarca dins l’època més catàrtica de la vida dels mestres. En el meu cas, ja fa uns dies que em trobo parlant sola. Em passa cada any i coincideix amb final de trimestre i, especialment, amb el final de curs. Em sorprenc a mi mateixa verbalitzant eslògans com: «no passa res, tu pots amb això», «vas a viure aquest moment amb il·lusió», «va, Glòria, un darrer esforç», «només falten tres setmanes i ja podràs dormir fins tard», «una miqueta més i prou».

Tot i reconèixer que aquesta conducta és cíclica, em continua avergonyint i divertint a parts iguals. Dirigir-me a mi mateixa en veu alta és símptoma que la meva salut mental es troba al límit, de tal manera que l’estrès em desborda i només expressant-me exteriorment aconsegueixo contenir-me. I amb penes i treballs.

Repetir frases positives o amb una meta clara t’ajuda a encarar millor el que tens per davant i a orientar la voluntat cap a un bé. És el que alguns anomenen ‘manifesting’

Pels docents, l’any no es mesura de gener a desembre sinó de setembre a........

© Diari de Tarragona