We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Diversitat i identitat. No vull perdre la meva, que bàsicament se sintetitza en la llengua

2 0 0
13.08.2019

Disculpeu la franquesa, però encara no ho he paït. Dies enrere, aquest diari va publicar que a Tarragona hi viu gent de 138 nacionalitats i que el 21% de la nostra població és estrangera.

De seguida em van venir al cap algunes imatges i associacions d’idees. Vaja, jo que venia d’una Tarragona en què, si el comerç lluïa ‘solera’ arrelada, em preguntaven si era un Vila per la característica fesomia de la meva família materna. Quan vaig traure el nas, em sembla que no arribàvem a 45.000 ànimes, quatre gats. O un terç dels que sou ara, augment exponencial en mig segle escàs.

En aquella Tarragona encara s’estilaven els renoms, com als pobles, per situar de qui parlaves. Què pensarien els meus pares? L’una, de tota la vida; l’altre, adoptat, adaptat i, al final, més tarragoní que el Balcó. Ja abans de la globalització, quan vivia a la Gran Poma, imaginava la cara que farien en un viatge pel metro novaiorquès, amb aquella formidable diversitat que semblava funcionar amb anys llum d’avantatge sobre la nostra escassa varietat mediterrània.

Al cap de........

© Diari de Tarragona