No hi ha ningú més que Pedro Sánchez |
Creado: 07.03.2026 | 05:00
Actualizado: 07.03.2026 | 05:00
Em sembla dificilíssim pensar que Pedro Sánchez no està pensant en el seu futur personal quan decideix negar als Estats Units l’ús de les bases de Rota i de Morón de la Frontera per atacar l’Iran. Més encara quan desplega tota la seva artilleria de relacions públiques per aparèixer com a Míster Europa al Financial Times i a The Economist (ara mateix trobo poc discutible que són els dos mitjans de comunicació més influents del planeta). Sánchez presenta la seva candidatura a les més notables magistratures internacionals i el seu límit és el cel: la Presidència de la Comissió Europea, la Secretaria General de les Nacions Unides... Aquest és el nivell. Naturalment, també hi ha un càlcul electoral. És un polític, i els polítics volen guanyar eleccions per ocupar els governs. Tot plegat em sembla molt bé. Ara mateix, no hi ha ningú que hagi plantat el mingo a Donald Trump com Pedro Sánchez aquests dies. Venim de veure al secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, raspallant vergonyosament al president dels Estats Units. O a Friedrich Merz, el primer ministre alemany, que torna de la Xina (un país totalitari) espantat i tremolós perquè li han muntat un xou on uns robots humanoides fan kungfu. Certament, qualsevol pot pensar fàcilment que la mena de lideratge que convé a Europa no és la que exerceix Pedro Sánchez, que promet, però no es compromet; que finta, però no marca; que xerra més que fa. Hi ha més de tres raons raonables per titllar-lo de saltimbanqui, tafur, barrut, contorsionista i enredaire. Però és que justament és això el que ara toca. Sánchez i Trump em recorden, en una altra escala i proporcions, a Gabriel Rufián, a Albert Rivera, a Isabel Díaz Ayuso. Hi ha molts altres exemples europeus. La partida mundial està pintada per a jugadors d’aquesta mena i no per a líders amb valors, ambició, discurs i actitud. Desitjo molta sort i molts encerts a Pedro Sánchez. No hi ha ningú més.