Elegia pel restaurant Sol Ric: Del final de la cuina tradicional al principi de les franquícies |
Creado: 09.06.2026 | 05:00
Actualizado: 09.06.2026 | 05:00
Veure les màquines buldòzer masegant el restaurant Sol Ric, a la Via Augusta de Tarragona, em va entristir. La tristesa es va multiplicar per dos quan em vaig assabentar que allà on hi havia hagut un dels temples de la gastronomia local, autòctona, de quilòmetre zero, s’hi plantaria un McDonald’s, és a dir, tot el contrari: l’hamburguesa ianqui que té el mateix gust o disgust te la cruspeixis on te la cruspeixis. La normativa de les franquícies normalment prescriu que tots els locals siguin decorats igual i que les receptes i els productes siguin els mateixos. Tot igual a tot arreu, la uniformització del consum és la ciència aplicada de la globalització.
El trànsit del romesco al ketchup i del guisat a l’envasat al buit és dolorós. Vaig viure un dol similar quan el restaurant Morros, el millor de la Torre durant molts anys, es convertia en una pizzeria de franquícia. Si més no, el que s’hi mantenia eren les magnífiques vistes mar, que jo adorno amb records d’àpats........