Jaume Giró i la mort al seu voltant |
Jaume Giró ha deixat Junts, un partit que mai no li va demanar que hi milités. Va deixar el Govern, on Junts tampoc el volia, perquè va ser proposat com a independent per Esquerra, a qui també va trair. Laporta no el volia al Barça, només estava interessat en els seus diners, i quan no els va aportar el va treure. Abans el Jaume s’havia ofert a Víctor Font, que va rebutjar-lo. Quan et rebutja Víctor Font –«fem-la voleiar»– vol dir que ets l’última pregunta de la Humanitat i que et mereixes tot el mal que a partir d’aquell moment prendràs.
Si preguntes a Antoni Brufau, et dirà que el Jaume el va utilitzar per anar a La Caixa. Si preguntes a Isidre Fainé, et mirarà amb cara de per què malgastes amb tant de menyspreu l’estona que tens amb ell; i la feina serà teva per fugir de la seva mirada de blau puríssima i glaç.
La història pública de Jaume Giró ha consistit a forçar espais on no el volien per intentar demostrar el que mai no ha acabat de ser. Com el seu gran amic José Antich, ha cregut sempre que era més intel·ligent que els altres i que l’oportunisme li seria un camí més curt per aconseguir els seus objectius. No ha estat així ni en una sola ocasió que ha desplegat la seva estratègia, sempre la mateixa, i sempre........