No m’agrada llegir. No llegeixo. No tinc el plaer de la lectura. Llegeixo i m’adormo. És una imatge de mi mateix que no sé si m’agrada però que em recorda com de primari arribo a ser. Vull dir que no sé si m’agrada, però em satisfà. I no està bé que ho digui jo però sovint em demanen com pot ser que escrigui tan bé sense llegir. Per a mi escriure no és un ofici o una habilitat. És un do. He estat ofrenat amb el do de saber escriure. I per descomptat que he treballat, i molt, per donar forma a aquesta gràcia, però no em cal res més que escriure per escriure bé, o molt bé, perquè tot ho tinc ben endins, acabat en la seva forma més preciosa i semblant a Déu, i només ho he d’anar traient.

Els llibres que he llegit són gairebé tots de poemes, i són molt pocs. Hi caben en un sol prestatge no gaire llarg. Per als meus perfums necessito dos prestatges i més llargs que el dels llibres. Lluís Prenafeta em va regalar l’obra completa de Josep Pla quan vaig fer els 30 anys i va ser un gest molt bonic que no oblidaré mai. No vaig llegir ni un sol volum. Vaig intentar obrir-ne un per qualsevol pàgina i no em va interessar gens. El senyor Pla el vaig trobar un pesat i un home molt poc intel·ligent, amb un deplorable sentit de l’humor de poble: la falsa........

© Diari de Girona