És una bona notícia per a Barcelona que Déu torni a ser més important que Catalunya. Que la realitat superi la ficció és sempre un bon primer pas en la correcta direcció. Una mica d’aliment espiritual no ens farà cap mal. He de felicitar l’alcalde Collboni, per com ha estat capaç de sortir dels seus prejudicis per posar la ciutat en sintonia amb el món. Sabent com és i com pensa, no li deu haver resultat fàcil i és per això que l’hi vull agrair ben especialment.

Més de fons, és curiós com els catalans ens hem curat de la malaltia independentista. La primera medicina, amarga d’empassar, va ser Ada Colau. Va ser un merescut càstig a tots els que des del centredreta havíem excitat el procés, o no vam tenir la fortalesa de frenar-lo. Ada Colau era l’escarment, l’escarni, el linxament que mereixíem, i no 4 sinó 8 anys. A canvi -perquè nosaltres, d’una manera o d’una altra, sempre guanyem- tenim aquesta joia de carrer que és Consell de Cent, i un desplegament del Bicing i dels carrils bici que afavoreixen la mobilitat i la fan molt agradable. Quan penso en tot el que vaig escriure contra totes dues coses, somric i penso que no hi ha res millor que ser de Barcelona.

La primera medicina va ser l’extrema esquerra, i ens la vam empassar, i ho vam fer a disgust, però........

© Diari de Girona