Quan arriben els aires de Nadal, un any rere l’altre, sembla que tots, creients i no creients, espongem els nostres cors, reactivem els bons sentiments, valorem la família i enyorem els que ens han deixat. Recordem la nostra infantesa i les trobades familiars, quan la il·lusió omplia els nostres cors i el temps semblava aturar-se, però ja no tenim temps per reposar les coses, de reflexionar, de retrobar la nostra intimitat i dedicar temps als que estimem. Vivim amb massa presses, instal·lats en la provisionalitat permanent, en les contínues novetats, amb molta tecnologia i multitud de missatges, però sense cor, sense l’escalf de la nostra veu, la nostra mirada i els nostres........

© Diari de Girona