Esperant la llei de sindicatures locals |
En un món i una societat on el pes de les burocràcies és una llosa que, sovint, frena iniciatives positives i ofega en excés les innovacions necessàries, en nom de les simples formalitats i dels legalismes vigents, les sindicatures locals acrediten ser un instrument d’utilitat pública, des de la proximitat, defensant els drets de la ciutadania i, alhora, contribuint a millorar el funcionament de les administracions locals. Val a dir que les defensories locals, o sindicatures locals, són una porta oberta, sense traves ni obstacles, a la ciutadania, i una institució dinamitzadora de la participació ciutadana en la vida dels municipis. Són, a més, un signe de compromís amb la transparència de la gestió municipal, flexibilitzant la burocràcia i humanitzant la relació amb les persones.
Els defensors i síndics locals no són institucions de poder, ni nous elements de la burocràcia municipal, ni noves instàncies jurídiques. Són un revulsiu contra les barreres que allunyen la ciutadania de les seves administracions, des del tracte directe i humil amb les persones, des de l’escolta i l’acompanyament, promovent un civisme integrador, que inclou drets, però també deures. Són mitjans que faciliten la participació per corregir llacunes, errors i deficiències administratives o legals, i vetllen per una bona administració.
Al segle XXI, vista la trajectòria de les diverses sindicatures locals existents i el gran servei que presten a la ciutadania, haurien de ser aquells que es dediquen a la política professional els més interessats i compromesos a facilitar la vida dels nostres conciutadans, impulsant la creació d’aquestes institucions arreu dels municipis. Les sindicatures locals són una porta oberta per a tothom, sense barreres burocràtiques, sense cites prèvies, que faciliten el diàleg, cerquen l’acord i eviten la confrontació sense sortida, des del respecte a la legalitat però accentuant el principi d’equitat i de màxima justícia. S’ha de treballar perquè prevalgui el dret, però si hi ha conflicte entre el dret i la justícia, s’ha de lluitar per la justícia. Seria un greu error que les sindicatures locals es convertissin en un nou engranatge burocràtic o una nova instància jurídica o de poder. La seva fortalesa radica essencialment en la voluntat de buscar complicitats per donar una solució justa als problemes, acostar la ciutadania a les seves institucions, des de la seva absoluta independència del poder, des de l’equitat i la recerca de la màxima justícia.
En una societat com la nostra, l’humil treball dels defensors i síndics locals és un camí a seguir i un mitjà per millorar el funcionament dels nostres ajuntaments, flexibilitzar l’aspra i dura burocràcia, els formalismes i els reglaments, i humanitzar l’administració local, atenent les necessitats i la dignitat de les persones. Esperem que els nostres legisladors aprovin la llei en tràmit, sense tardança, pensant que l’instrument dels defensors és la defensa dels drets humans com a barrera indispensable contra la insolidaritat, la incomunicació i la barbàrie, i que el respecte a la dignitat de tota persona és el fonament sòlid d’un món que, més que mai, necessita pau, justícia i llibertat.
Subscriu-te per seguir llegint