Les tecnologies digitals han facilitat i multiplicat enormement la manera de relacionar-nos, de treballar i d’accedir a múltiples serveis essencials, però simultàniament han afavorit un greu clima de desconfiança per l’aparició de formes cada vegada més sofisticades de delinqüència, com estafes, delictes diversos, suplantació d’identitat, ofertes inexistents, etc. Els avenços tecnològics, que haurien de servir per apropar-nos i facilitar-nos la vida amb més comoditat i rapidesa, s’han convertit en el filó més gran de delinqüència, sembrant inseguretat i desconfiança, especialment entre la gent gran. Segons dades del Ministeri de l’Interior del 2025, els ciberdelictes s’han incrementat exponencialment, comportant una mitjana diària d’unes 1.300 denúncies, i més de 100.000 persones van ser víctimes de fraus digitals.

L’increment d’aquest tipus de delinqüència, amb suport de les noves tecnologies, és causat per molts motius: la digitalització massiva de tràmits, compres i pagaments, dependència del telèfon mòbil com a dispositiu principal, organitzacions criminals transnacionals molt especialitzades, dificultats policials per investigar delictes que sovint tenen origen fora d’Espanya, i també la bona fe, descuits i imprudència dels usuaris. La delinqüència per mitjà de les noves tecnologies s’ha convertit en una epidèmia social i en un perill persistent. La irrupció de les estafes digitals ha creat un clima de desconfiança respecte a trucades telefòniques, missatges enganyosos o correus electrònics que semblen del teu banc, d’Hisenda, d’un Ministeri o de qualsevol organisme o empresa.

La cibercriminalitat ja és un fenomen social de gran abast que no només trenca la confiança, generant un clima de sospita permanent, sinó que crea una gran inseguretat i que no es pot reduir a un tema d’àmbit privat, ja que és una qüestió de seguretat pública. Cal que l’Estat i totes les administracions públiques prenguin consciència i adoptin mesures per protegir la ciutadania de tal epidèmia. I val a dir que la tecnologia no és el problema, sinó la manca d’un marc de protecció clar i eficient, per protegir a les persones i poder perseguir als grups de delinqüents que es beneficien dels avenços tecnològics i de la intel·ligència artificial per cometre tota mena de delictes i estafes, essent difícil distingir la realitat de la falsificació.

Estem davant d’un tema de seguretat pública que requereix, imperiosament i urgentment, una resposta i una actuació institucional ràpida i eficaç. I això tant des del punt de vista legislatiu, com judicial i administratiu, i fomentant la creació de més unitats policials especialitzades en aquests temes. És necessari impulsar una cultura de seguretat digital, accessible a tothom i que serveixi de tallafocs contra els delinqüents cibernètics, coordinant els esforços dels diferents estats contra les màfies cibernètiques. Si no és així, quedem desprotegits i indefensos.

© Diari de Girona