El treball ocupa la major part del temps de les persones adultes, si estan en condicions de treballar i treballen. I com en qualsevol relació social solen produir-se tensions i desavinences. I un dels temes que sol generar problemes en l’àmbit laboral, especialment des de la implantació de les noves tecnologies (ordinadors, internet, telèfons mòbils, correus electrònics, càmeres o videograbadores..) és el relacionat amb el control i seguiment dels treballadors.

L’Estatut dels Treballadors reconeix el dret de l’empresari a adoptar mesures de vigilància i control per tal de verificar el compliment de les obligacions i deures dels seus empleats, però aquest control té límits, com és el respecte a la dignitat i la intimitat dels controlats. I així ho disposa el mateix text legal quan estableix que els treballadors tenen dret a la intimitat en l’ús dels dispositius digitals posats al seu abast per l’ocupador, així com a la desconnexió digital, i a la intimitat davant l’ús de dispositius de videovigilància i geolocalització. Per tant, control sí, però les mesures han de ser proporcionades, necessàries i idònies, i que garanteixin el respecte a la dignitat i intimitat dels vigilats, així com el seu dret a la protecció de les seves dades. Les decisions i mesures que adopti un empresari en un centre de treball no poden ser arbitràries ni desproporcionades.

La doctrina i jurisprudència dels nostres tribunals, respecte a la utilització dels sistemes de control dels treballadors, en l’era de les noves tecnologies, exigeix que els treballadors estiguin degudament informats. És un tema que dona i seguirà donant problemes, doncs no sempre es coordinen bé els drets i les obligacions. La coordinació de drets i deures no és senzilla. L’ús inadequat o inapropiat dels béns de l’empresa per part dels empleats (fer ús d’internet o del correu electrònic de l’empresa amb finalitats personals, en horari de feina...) pot comportar un acomiadament procedent, si els treballadors estan degudament informats de les regles i instruccions d’ús i supervisió de tals mitjans. El treballador té l’obligació de fer un ús adequat dels mitjans que se li faciliten per portar a terme la seva feina, i l’ocupador ha de ser respectuós amb el deure de transparència i proporcionalitat. Drets i deures, aquesta és la qüestió. Com en qualsevol àmbit social caldrà fruir i exigir dels drets, però també complir amb les nostres obligacions, i això tant si un és empresari, com si és treballador.