La (des)il·lusió del liberalisme
Hi ha poques idees que hagin marcat tant el pensament occidental de les darreres dècades com la convicció que la història avançava en una única direcció. Després de la caiguda del Mur de Berlín, l’opinió pública va donar per fet que la democràcia liberal, el lliure mercat i una determinada concepció dels drets individuals acabarien imposant-se arreu del món.
El filòsof britànic John Gray -que aprofito per llegir aquestes setmanes caloroses d’estiu- sosté que aquesta va ser la gran il·lusió del nostre temps. Per a Gray, el neoliberalisme no era únicament un conjunt de polítiques econòmiques, sinó un ordre internacional construït sota l’hegemonia nord-americana i sustentat en la creença que tots els pobles acabarien desitjant viure segons els patrons occidentals. Però aquest ordre -afirma- ha desaparegut. No perquè hagi estat derrotat definitivament per una ideologia rival, sinó perquè els mateixos Estats Units han deixat de defensar-lo.
Segons Gray, el problema és molt més profund que un simple canvi de govern. Durant dècades, Occident va confondre els seus propis valors........
