La solidaritat no es paga amb la casa dels altres

Quan algú ocupa sense permís una propietat aliena, el propietari ha de poder recuperar-la amb una resposta pública eficaç. Aquesta hauria de ser una regla elemental. Tanmateix, el debat polític sovint acaba exigint explicacions a qui té la casa, mentre deixa en segon terme la conducta de qui hi ha entrat sense cap dret.

A les comarques gironines sabem què representa una propietat per a moltes famílies. Hi pot haver anys de feina, estalvis, una herència o una hipoteca encara pendent. Pot ser un pis destinat al lloguer o una segona residència. El fet que una casa no s’utilitzi cada dia no dona a ningú permís per entrar-hi. Una porta tancada no és una invitació a ocupar.

Des d’una convicció liberal, vull defensar obertament la propietat privada. Sense haver de demanar disculpes i sense convertir aquesta defensa en una manca de sensibilitat social. El respecte als drets dels altres és una condició de la convivència. També ho és que les administracions ajudin les persones que no poden accedir a un habitatge.

La Constitució reconeix el dret a la propietat privada i la seva funció social. També encomana als........

© Diari de Girona