Sobreentesos |
Hi ha una xacra que ens afecta a tots i totes i que, sense ser tan estrident i lesiva com d’altres, s’ha anat solidificant de manera tossuda i irreversible. Són els sobreentesos, aquesta actitud, sovint inconscient, segons la qual hi ha veritats d’una lògica esclafant i pertanyen a algú sense matisos aparents. És, més que una paraula, un concepte: la sensació, inalterable, que allò és d’una manera i no d’una altra, perquè no hi ha alternativa. És la creença irracional que l’altre ja sap el que penses, que els esdeveniments estan predeterminats, que les coses tenen un amo insubstituïble. Una certesa que no cal verificar, una afirmació que només pot ser categòrica. Una petició que es creu resposta, un interrogant que no pregunta res. Passa a l’esfera professional, on tot sovint la gent no diu el que pensa perquè està segura que les conclusions dels altres són coincidents amb les seves. Però també ocorre, i encara més, a les nostres relacions personals, quan ens entestem a pensar per l’altre o atribuir-los reaccions abans que es produeixin. Viure entre sobreentesos fa que molta gent es formi una opinió equivocada sobre personalitats que no coneix, de la mateixa manera que es creu victoriosa de processos que encara no han culminat. Això val per a la proximitat però també per la globalització, perquè el món actual s’ha articulat a partir d’inevitables que mai semblen decidir aquells a qui pertocaria fer-ho. Ens passem el dia, perquè així ho pretenen determinats individus, esperant el desastre, apel·lant al moment exacte que els profetes de l’apocalipsi hauran encertat en els seus pronòstics. Però el cert és que, per més que ens ho vulguin fer creure, no hi ha res escrit. No hi ha cap designi diví que ens empenyi cap a l’abisme, ni cap manual d’instruccions que ho assenyali. Per tant, pot sonar naïf, però al final el futur depèn exclusivament de nosaltres. Ens pot semblar que som un esquitx, que les nostres veus no ressonen, però és la gent del carrer, i no els analistes cridaners o els dirigents demagogs, qui escull com és el món en el que vivim.
Subscriu-te per seguir llegint