Que vivim en un món en tensió permanent no és cap sensació, sinó una certesa. Passa des de fa molts anys, però es podria dir que la pandèmia ens va fer conscient que les distopies eren el present i des d’aleshores hem normalitzat els girs de guió tremendistes amb una naturalitat desarmant. Des del 2020 ha passat de tot, però com que sempre acaba sortint el sol, d’alguna manera hem acceptat que hem de conviure amb l’enrariment. Ara mateix, per exemple, la transitorietat marca bona part dels nostres fronts. Una de les característiques de tenir tants conflictes exteriors, aquests que veus llunyans però en realitat sempre han estat molt propers, desestabilitza la nostra noció de dia a dia, per més que col·lectivament ens entestem a veure-ho com a part del joc. N’hem tingut un bon exemple durant les darreres setmanes. Ens hem acostumat a les perilloses bogeries de Trump, als cants de sirena de la ultradreta i a les proclames insubstancials dels vetlladors de la moral, però el cert és que aquests dies estem veient com una guerra, ni més ni menys que una guerra més global del que aparenta, és percebuda com un inevitable, com una conseqüència d’un nou ordre que s’ha instal·lat a les nostres realitats amb una facilitat esfereïdora. I el pitjor de tot és que un clam com el No a la Guerra, que fa uns anys va fer trontollar governs i va unir sensibilitats, ara es relativitza i es ridiculitza per part d’opcions ideològiques (de dretes, per descomptat) que no respecten ni una sola idea que no sigui pròpia. Però no tot s’hi val a l’hora de voler desgastar el contrari. Es pot no ser fan de Pedro Sánchez i admetre que, també aquí, és al costat correcte de la Història, com ho va definir Susan Sarandon. El que pretenen els cínics de guàrdia, amb Ayuso i Feijoo al capdavant, és deshumanitzar-nos per convertir l’esmentat enrariment en una arma electoral. Tan de bo els surti el tret per la culata. Només per veure’ls la cara ja pagarà la pena que les urnes els castiguin. Per irresponsables i, sobretot, per fatxendes.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona