Obre els ulls i mira el rellotge. Es posa panxa amunt, fa un sospir. Això es farà molt llarg. Camina arrossegant els peus per la casa i ràpidament percep que ella també està desperta. A vegades dubta de si dorm mai, l’àvia. Xiuxiueja una nadala, però no sabria dir quina. Quan el veu allà dret, somriu i li fa notar que s’ha llevat massa d’hora, i ell assenteix amb aires de frustració. El nen decideix que emprendrà les rutines habituals per accelerar el temps. Es dutxa, es vesteix i agafa un llibre. En té uns quants a mitges,........

© Diari de Girona