Vivim temps convulsos. Tothom n’és més o menys conscient i el malestar que recorre el món, tard o d’hora cristal·litzarà a casa nostra sense que sapiguem cap a on i quan passarà.

La borsa espanyola bat rècords mentre hi ha una sensació de «despossessió» entre la ciutadania que no té res a veure ni amb aquesta ni amb la resta de dades oficials, que ens mostren un país que va com un coet, mentre la gent percep que va endarrera. I això passa no només per el luxe en el que s’ha convertit la necessitat de tenir un lloc on viure. Si traiem l’habitatge de l’equació, el cost de la vida no ha parat de pujar. En aquest context faig una carta al Reis, que alhora és una llista de desitjos per aquest nou any que acabem d’encetar.

En primer lloc, necessitem que el mapa polític català s’estabilitzi d’una vegada. Des de la crisi del 2008 el mapa polític no ha parat de canviar. Han sorgit partits que han guanyat eleccions i després han desaparegut, majories hegemòniques que en pocs anys es converteixen en partits petits. Molts canvis que evidencien el malestar i la frustració de la ciutadania amb els seus representants al llarg de les dues darreres dècades. I sobretot, el fracàs dels nous partits i les noves cares sorgides del........

© Diari de Girona