Alguns dels immigrants arribats a Ceuta / Reduan Dris / EFE

1. La prova de Ceuta.- Tots hem viscut amb una barreja de sensacions, entre sorpresa i preocupació, la irrupció de desenes de milers de ciutadans marroquins a la ciutat de Ceuta. Les escenes esgarrifaven i la xifra de més d’una setantena de morts en un episodi de poc més de vint-i-quatre hores és dramàtica. Més de setanta morts, per què?

Moltes són les explicacions que s’han volgut donar a aquesta onada de més de seixanta mil persones en poques hores. Que si l’acostament del govern espanyol a Algèria, que si el vint-i-setè aniversari de la proclamació del rei alauita que se celebrava a pocs quilòmetres de Ceuta, a Tetuan, que si la sentència del Tribunal Suprem en la qual dictava que si s’entrava a Espanya nedant no hi podia haver retorn en calent, que si la final del Mundial del 2030, etcètera. I tot això, amb la complicitat dels Estats Units i Israel, socis del Marroc, que li tenen moltes ganes a Pedro Sánchez. Certament, el que va passar el dijous 30 de juliol no és possible sense la voluntat del regne del Marroc i el deixar fer dels Estats Units.

La pregunta és: per què i per què ara? La resposta només la saben les autoritats marroquines. El que ens dona més pistes ha estat el retorn voluntari de gairebé seixanta mil marroquins després de passar 24 hores a Ceuta. Això no és una onada migratòria. És una altra cosa.

Per a mi, és evident. No és ni una........

© Diari de Girona