Fa uns dies vaig veure per les xarxes un dibuix dividit en tres vinyetes. En la primera hi havia una imatge de Gandhi que deia «Estima el teu enemic», amb un comentari que deia «Que bonic!». El segon presentava Buda dient el mateix, i el comentari era «Quin pensament més profund». En el tercer, un dibuix de Jesús de Natzaret amb idèntic missatge, i el comentari deia: «Merda de religió». En això estem ara mateix. Per a una bona part de les noves generacions, Jesús de Natzaret és un perfecte desconegut. Molts no sabrien interpretar els passos de les processons, tot i el ressorgiment d’una nova religiositat, com la macedònia espiritual de la gran Rosalía (algunes de les seves fans van als concerts amb mantellina!). Defensor com soc de la laïcitat (no barrejar religió i estat), penso que és una pena el desconeixement de la figura central de la nostra cultura, entre altres causes, perquè segur que l’Església no ho ha fet prou bé. Jesús, per als cristians, és el Fill de Déu, i per als musulmans és el més gran profeta anterior a Mahoma, engendrat en una verge, però sense concedir-li la divinitat (només Déu és Déu). Per anar directament a la font, en català tenim diverses traduccions dels evangelis, des de la Bíblia de Montserrat a l’esplèndida traducció literària de Joan Francesc Mira, però la més recent i actualitzada és la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), que es pot consultar a internet. És clar que hi ha moltes maneres d’interpretar els textos, només cal veure aquella colla d’ultres que resen amb Trump al Despatx Oval o el que prediquen alguns bisbes espanyols. Amb una lectura atenta de l’Evangeli sembla que Jesús ve a esmenar la plana a la visió d’un Déu terrible i venjatiu de l’Antic Testament, en el qual segueixen creient els practicants del judaisme, com podem veure cada dia a les notícies, i ens parla d’un pare bondadós que estima la creació i fa sortir el sol i fa caure la pluja igualment sobre els bons i els dolents. En poca estona es poden llegir els capítols 5, 6 i 7 de l’evangeli de Mateu i entendre l’essència dels seus ensenyaments. D’aquell que, per exemple, va salvar de la lapidació la pobra dona condemnada per adulteri, el que va perdonar els seus botxins des de la creu, o va prometre el Paradís al delinqüent que va morir al seu costat. Aquell que va dir: «Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.» Bona Pasqua a tothom i fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona