Xuixaires d’honor |
El pròxim 22 de març, l’endemà de conèixer-se el guanyador del Concurs Mundial del Xuixo de Girona, una escena coneguda es repetirà a la ciutat. La fleca premiada haurà d’afrontar una cua de gent atapeïda davant la porta, esperant el seu torn. És el que passa cada any. La distinció es tradueix en una demanda immediata.
No és una devoció nova. Una matinada en què ens havia sorprès el dia, vam sortir a fumar a fora. Des de l’altra banda del riu Onyar arribava una aroma que ens va portar a travessar el Pont de la Princesa, en direcció al Barri Vell, fins a arribar a la fleca. No érem els únics golfos. Érem els golfos que hi havíem arribat per atzar. La resta ja ho sabia: que a trenc d’alba, després de les discoteques, moltes de les fleques de Girona feien xuixos. Massa de full o brioix, amb crema pastissera insuflada, fregit i ensucrat.
La llegenda sobre el seu origen és coneguda. A començaments dels anys vint, a la pastisseria que Emili Puig tenia al carrer de la Cort Reial de Girona, un confiter francès va ensenyar al mestre pastisser a elaborar un dolç que anomenava chou à la crème. El visitant, que havia entrat il·legalment al país, amb prou feines es va poder quedar uns dies abans que la policia se l’endugués. Però ja havia transmès la recepta. I del chou à la crème es va passar a dir xuixo.
El fenomen del xuixo de Girona resulta curiós en el temps que vivim. En una època en què l’alimentació s’analitza amb lupa i el consum de sucre genera cada vegada més debat, el xuixo es manté vigent. No és estrany que s’hagi convertit en un dels grans referents gastronòmics de Girona. El xuixo parla de tradició, d’ofici i de qualitat. A les comarques gironines gairebé tothom ha crescut menjant xuixos. Així que també parla d’alguna cosa molt nostra.
Per això el Concurs Mundial del Xuixo té alguna cosa més que un component gastronòmic. És també una operació d’intel·ligència cultural. El projecte no s’explicaria sense la implicació conjunta de gremis, institucions, patrocinadors i professionals del sector. Però tampoc sense una cosa encara més elemental: l’entusiasme de la gent.
Aquest any s’hi afegeix una distinció nova, la de Xuixaire d’Honor, que reconeixerà aquells que han contribuït a consolidar el certamen i a projectar-lo més enllà de Girona. El primer d’ells hauria de ser el seu organitzador, Salvador Garcia-Arbós, el periodista i promotor del concurs, l’home que va entendre que un dolç també pot ser una causa. A partir d’aquí, tots els gironins som una mica xuixaires d’honor.
Subscriu-te per seguir llegint