Inculturació |
El papa Lleó XIV, en el seu missatge als participants del Congrés Teològic Pastoral celebrat a la Ciutat de Mèxic del 24 al 26 de febrer, al santuari de Guadalupe, va parlar del camí de la inculturació, entesa positivament com el procés mitjançant el qual una persona, un grup o fins i tot un missatge (religiós, educatiu o social) s’integra dins una cultura concreta assumint-ne els codis, valors i formes d’expressió, sense perdre necessàriament la pròpia identitat. S’oposa a l’aculturització, que seria el procés d’haver-se d’adaptar a una cultura diferent imposada, amb pèrdua parcial de la pròpia, i pressuposa l’enculturació, el procés pel qual les persones aprenem la cultura en què vivim i hi contribuïm.
El fet és interessantíssim perquè l’Església, malauradament, sovint ha imposat la seva cultura llatina arreu (Àfrica, Orient, Amèrica...), trepitjant de forma colonitzadora les cultures pròpies de cada comunitat. Si el missatge cristià es pot expressar dins de cada cultura concreta, assumint-ne els elements compatibles i, alhora, transformant-los des de dins, això implica l’ús de les llengües locals i de les normes socials, l’adaptació de la litúrgia, la integració de símbols culturals aliens, les maneres de comportar-se i fins i tot les creences. Es tracta d’«encarnar» el missatge cristià en cada cultura, cosa que els bisbes, aterrats amb paracaigudes des de qui sap on, ho hauran d’aprendre. Inculturar el missatge cristià a Catalunya, per exemple, vol dir........