Edició extraordinària de la «Carta als hebreus» |
El caputxí Jordi Cervera i l’escolapi Rodolf Puigdollers s’han lluït amb una edició tan primmirada com preciosista, pregona i exhaustiva de la Carta als hebreus atribuïda a sant Pau, editada pel Centre de Pastoral Litúrgica (CPL) de Barcelona. La titulen La Carta als Hebreus segons el papir més antic, el denominat Papir Chester Beatty P46, del voltant de l’any 200, una carta que no es pot atribuir a Pau de Tars, però que no és llunyana dels cercles paulins. És l’epístola on s’afirma amb més claredat la divinitat de Jesús a partir de confessions senzilles i primitives que consideren Jesús el Fill de Déu com aquell que també és Déu i Senyor. El conjunt papiraci, anterior als còdexs uncials Sinaític, Alexandrí i Vaticà dels segles IV-V, localitzat a El Caire entorn de 1930, és un còdex de 86 folis en papir de 28x16cm, redactat en una sola columna amb caràcters grecs, amb una quantitat de línies (estics) d’entre 26 i 32 per pàgina, amb la part inferior molt deteriorada (hi solen faltar les darreres ratlles). Conté, cartes considerades «paulines» amb aquest ordre: Romans (inicialment fragmentària), Hebreus (excepcionalment situada en 2n lloc!), 1a i 2a als Corintis, Efesis, Gàlates, Filipencs i 1a Tessalonicencs (fragmentària en el seu final). Els folis que contenen «Als Hebreus» -així titula el papir-, avui es conserven repartits entre la biblioteca Chester Beatty de Dublín (folis........