Els amics Piua Salvatella i Josep Perpinyà em preguntaren un dia si coneixia a la Maria del Carme Colomer, traspassada recentment. Els hi vaig dir que si, junts recordàrem la seva esvelta i espiritual figura, era una dona que tenia inquietuds artístico-culturals i religioses. A l’aquarel·lista Ruíz Cases, el pintor Perpinyà i a mi mateix, ens tenia enamorats. Amb l’Enriqueta Poch, fou, després de l’Emília Xargay, la Montserrat Llonch, la Joaquima Casas... una dona que volia ser pintora i per tot plegat, ens teníem una simpatia mútua, fins els darrers anys fórem bons amics. Solia venir a les nostres exposicions i de tant en tant ens venia a veure per parlar dels nostres projectes artístico-culturals.

La Maria del Carme, que era molt inquieta, va tenir una vida complicada en l’aspecte familiar, el que li va privar, com a tantes dones inquietes, desenvolupar la seva personalitat artística. En els darrers anys es refugià en les seves tendències religioso-espiritualistes i feministes, participant en diferents associacions i col·lectius com ara l’ADAC, la Confraria dels Dolors o el Col·lectiu de Dones per l’Església (CDE).

Les persones que l’apreciàvem li vàrem fer un acte de record en el que li vàrem poder retre un darrer homenatge, i s’hi va llegir una semblança biogràfica de la qual en fem un extracte.

En la seva adolescència i joventut va participar en el moviment escolta, el seu........

© Diari de Girona