Democràcia en estat d'ansietat
El Canal Salut de la Generalitat de Catalunya ens diu que l’ansietat, o angoixa, és una emoció que tothom experimenta alguna vegada davant de determinades experiències de la vida o circumstàncies de l’entorn, que apareix per fer front a una situació que la persona percep com una amenaça per a la seva seguretat, o la dels seus, i intenta reduir les conseqüències negatives que pugui produir. És, per tant, una reacció natural d’alarma davant de la percepció d’un perill potencial o d’una pèrdua de control sobre l’entorn. La pregunta immediata després del títol d’aquest article d’opinió és: pot un estat democràtic, com ara Espanya, patir ansietat? Des de la literalitat de la definició, no; no és possible; però sí que ho és si la fem servir com a imatge, símbol i, més concretament, metàfora d’un estat que viu quasi en la intempèrie política, judicial i informativa.
Des d’aquest angle o punt de vista, la nostra és una democràcia ansiosa: tots nosaltres vivim en un estat emocional permanentment pertorbat per les notícies que ens arriben des dels mitjans de comunicació tradicionals o des de les xarxes, on tot s’hi val menys allò que és veritat comprovada. La visita del Papa Lleó XIV fou un bàlsam, no sé si merescut, però ho fou per a una societat multiemprenyada: vagues de docents i de metges; exigències........
