Camprodon, l'aigua i la memòria de la pedra |
El Ter al seu pas per Camprodon. / ACN
El matí avança lentament a Camprodon. L’aire és fresc i pels carrers del centre ja circulen veïns amb bosses de pa, excursionistes amb motxilles i visitants que observen els aparadors. Per damunt de les converses destaca un so constant: el de l’aigua. El municipi va créixer a la confluència dels rius Ter i Ritort, i encara avui la seva remor acompanya bona part del recorregut pel nucli urbà.
La primera aturada és gairebé inevitable. El Pont Nou, amb el seu gran arc de pedra, travessa el Ter i s’ha convertit en la imatge més reconeguda de Camprodon. Malgrat el seu nom, és d’origen medieval i va ser construït entre els segles XII i XIII, tot i que ha experimentat diverses modificacions al llarg del temps. Antigament, formava part del camí que conduïa cap a la Cerdanya i constituïa una de les portes d’entrada a la vila.
Sota el pont, l’aigua baixa ràpidament entre les roques. Al migdia, s’hi troben pares amb els seus fills, remullant-se plegats........