No estem acostumats que els nostres dirigents ens parlin en aquests termes. En el meu període com a polític se’ns deia que no parléssim en negatiu, que la gent precisa de certeses i d’esperances; que tot allò que s’apartés d’aquest guió restava vots o creava pessimisme i desesperació. Eren contundents: no ens deien que l’antònim de certesa era dubte o escepticisme; tampoc que el contrari de desesperació era esperança. Anaven al gra: dir pessimisme o desesperació (parlar en negatiu) comportava perdre les eleccions o, si no res més, el favoritisme dels partidaris de la nostra ensenya. El mal menor: embrutar el llenguatge polític amb falsedats.

Ha passat mig segle de la mort d’en Franco i la comunicació política a Espanya segueix ancorada en la veritat revelada pels publicistes durant la Transició i importada dels EUA de Nord-amèrica: no parlar mai en negatiu. Així anem: els uns per una cosa i els altres per una altra, aquí ningú diu la veritat, s’ha perdut el senderi i tots els actors polítics van a la deriva; fins i tot no pocs líders empresarials.

No sembla passar el mateix a Itàlia: en la seva residència oficial, el Palau Chigi, la primera ministra, Giorgia Meloni, en ple Nadal, ha gosat trencar el got de les irrefutabilitats, treure el cap per la sala........

© Diari de Girona