Una lliçó d’història. Una lliçó magistral

Ha plogut molt des que vaig fer el batxillerat al Col·legi Santa Maria de Blanes. En algun dels primers cursos ens «ensenyaven» història d’Espanya i, més endavant (no n’estic segur del tot), història universal. Els textos i les explicacions dels professors es limitaven a donar una llarga llista de noms, de dates i de llocs geogràfics per on havien transitat personatges més o menys rellevants: reis, prínceps, ministres, guerrers, sobretot guerrers! Batalles, treves, rendicions, victòries, derrotes, armisticis, tractats de pau, etc., configuraven el percentatge més elevat de la matèria que s’havia d’estudiar. Qui, on i en quina data havien succeït les coses eren, de llarg, les dades més rellevants. I, és clar, per aprovar els exàmens n’hi havia prou amb tenir i/o exercitar una bona memòria.

Va ser al cap del temps, fent el........

© Diari de Girona