Aficionats del Girona amb bengales en la rebuda a l'equip. / MARC MARTÍ

Just dos anys després d’aquell 24 de maig que va tancar una temporada apoteòsica amb golejada al Granada (7-0), en un partit de futbol total per aconseguir que Dovbyk guanyés el pitxitxi, el Girona FC ha caigut dramàticament al pou de la Segona Divisió. Entremig, desmantellament de l’equip que es va classificar per a la Champions, nombrosos fitxatges, moltes operacions prescindibles, la majoria ruïnoses, i amb una inflació salarial descomunal. Les despeses de personal del Girona FC van fer un salt espectacular en una temporada: de 48.991.650 euros l’exercici 2023/24 a 76.622.458 el 2024/25. La plantilla mitjana de treballadors es va doblar, passant de 103,68 la temporada 23/24 a 211,37 la 24/25.

La principal responsabilitat del descens té noms i cognoms. Primer, els accionistes, amb Pere Guardiola de cara visible en la gestió de la societat, tot i ser el soci minoritari (16%). El segon, Quique Cárcel, que, condicionaments de Guardiola a part, ens ha obsequiat amb quatre mercats de fitxatges espantosos. I, el tercer, Míchel. No em val l’argument que és el menys culpable. És l’entrenador, no fotem! Ha acceptat totes les imposicions del club, i no ha sabut trobar cap solució per pal·liar les mancances estructurals de........

© Diari de Girona