De pícnic amb Kim Novak |
Si heu vist Picnic segur que recordareu com ballen Kim Novak i William Holden, com s’apropen, cerimoniosament, les mans es belluguen endavant i enrere, ara una i ara l’altra, i quan coincideixen es donen un toc com si fossin els platerets d’un músic, i els cossos per fi es troben, ballen agafats, no gosen besar-se per no desfer l’embruix de les mirades, o si heu vist Vértigo tindreu present l’aire absent, com si actués darrere un vel finíssim, de la Kim Novak, i si ara deixo caure la paraula taxonomia, us preguntareu per què, la taxonomia, que es dedica a les lleis i als principis de la classificació, és capritxosa, tots estareu cansats d’escoltar, «al món hi ha dos tipus de persones, les …» doncs bé, escolteu una taxonomia que m’acabo de treure de la butxaca, el món es divideix entre els que estimàvem Kim Novak i els afectats per la impaciència revolucionària, i soc conscient que he fet un petit homenatge a........