Déu ens observa
Molts recordareu les opinions de Lluís Busquets Grabulosa (20-7-26) i Josep Miquel Bausset (10-9-26) sobre la conveniència de parlar de religió a les escoles, no com a adoctrinament, sinó com una manera d’entendre la cultura, tradicions, els nostres valors… i si bé no els puc seguir en el camí de la fe, sí que comparteixo la necessitat que en les aules s’expliqui el que ha significat la religiositat en les nostres vides, imaginem-nos que per un cop d’efecte de l’evolució els homínids que miraven en una nit estrellada el cel s’haguessin extingit i el seu lloc hagués estat ocupat per uns homínids preocupats per la terra erma que trepitjaven, què seria de nosaltres?, com viuríem?, us haig de dir que em costa imaginar que entre uns humans que inventaren la roda i que pintaren bisons a les coves d’Altamira, no hagués existit un dissident que es preguntés, naixem, ens reproduïm, morim, i això és tot?
El que........
