Ciutadans de segona al Nord d’Europa |
Podríem parlar extensament de les persones migrades que, arribades fa 10 o 20 anys a la Unió Europea (UE), continuen sent ciutadans de segona o de tercera categoria. Però avui ens referirem a les repúbliques bàltiques, Estònia, Letònia i Lituània, on una part important de la població que va arribar a aquests països en el període 1945-1991, durant els quals les tres repúbliques van formar part de la Unió Soviètica, així com els seus fills i nets, no té encara accés a la ciutadania, essent considerats apàtrides. Això és així des que aquestes tres repúbliques van recuperar la independència l’any 1991, i malgrat la seva incorporació a la UE de l’any 2004, on se suposa que els drets de les minories haurien d’estar especialment protegits.
En el cas d’Estònia es considera «ciutadans indeterminats» (en estoni kodakondsuseta) a una bona part dels immigrants que van arribar en aquell període, així com els seus descendents, procedents dels països que llavors formaven la URSS, la majoria russos, però també ucraïnesos, bielorussos i d’altres orígens. Actualment, d’una població de 1.360.000 habitants al país, un 21% és d’origen rus, la gran majoria ja nascuts al país. Encara avui, una tercera part d’ells no ha obtingut la nacionalitat, ni tenen tampoc la de cap altre país. Només disposen d’un «passaport especial per a estrangers», que permet circular per l’espai Schengen i per Rússia sense visat, fins a un màxim de 90 dies en un període de sis mesos. Els seus drets civils estan clarament limitats, tenen moltes més dificultats per accedir al mercat laboral i només poden votar a les eleccions municipals, alhora que encapçalen la majoria dels índexs d’exclusió, ja sigui en nivell de renda, desocupació o fracàs escolar, entre altres. Sigui per la marginació de les minories o per la suma d’aquests i altres motius, des de la independència d’Estònia, hi ha hagut una important davallada de la població total, al voltant del 12 %.
A Letònia s’anomenen «no ciutadans» (en letó nepilsoni) a les persones arribades al país en el mateix període que hem esmentat, així com els seus fills i filles, la majoria d’origen rus i ja nascuts a Letònia. La població total és de 1.860.000 habitants, el 23% dels quals té aquest origen, a més d’un important nombre d’ucraïnesos, bielorussos i polonesos. Un terç de les persones que formen part d’aquestes minories no té tampoc la nacionalitat letona, unes dades molt similars a les d’Estònia. De manera similar, només disposen d’un «passaport especial per a estrangers». No poden treballar en molts àmbits laborals ni poden votar a les eleccions. En aquests 35 anys, el descens de la població ha sigut molt més accentuat que a les altres dues repúbliques bàltiques, fins a perdre prop del 30 % del total.
A Lituània la composició de les minories nacionals té unes característiques diferents. Amb una població 2.860.000 persones, el 6,5 % de la població és d’origen polonès i un 5 % d’origen rus, seguits de bielorussos i ucraïnesos. Són també minories clarament discriminades, sobretot amb la seva llengua i cultura, fins al punt que, si adopten la nacionalitat lituana, no poden mantenir l’ortografia original en els seus noms o cognoms, el que fa que, per exemple, no se’ls permeti utilitzar lletres com la «W», tan habitual a Polònia. Això ha fet que, en alguns temes, polonesos i russos hagin fet front comú, una situació poc habitual, atès que Polònia i Lituània comparteixen una línia dura contra Moscou. El descens de la població des de la independència ha estat també important, al voltant del 12 %.
Aquesta situació podria empitjorar als estats bàltics si continua avançant el nacionalisme exacerbat i el sentiment antirus, ja molt antic però ara agreujat per la guerra d’Ucraïna. Una fòbia antirussa que podria ser perfectament comparable amb una hipotètica discriminació contra els jueus europeus, gairebé inexistent, pels crims que Israel està cometent a Gaza i la resta de Palestina des de fa dècades, actitud que tothom té clar que seria considerat antisemitisme i podria constituir un delicte d’odi.
Subscriu-te per seguir llegint