Un moment del partit de divendres. / EFE

Divendres passat vaig anar al Bernabéu, on el Girona va tenir una nit rodona aconseguint un valuós empat. Ha estat aquesta una setmana magnífica encetada amb la victòria a Montilivi enfront del Vila-real. Ja tenim 38 punts que ens donen un marge per a la continuïtat a Primera, encara no de forma matemàtica però sí estadística. Acabat el partit, la satisfacció gironina contrastava amb la decepció local, que veu la Lliga perduda i amb el risc que la guanyi el Barça en el derbi pendent al Camp Nou. La ruptura de l’equip amb l’afecció local fou evident i la majoria «pipera» s’imposà, animant poc i escridassant sovint els seus jugadors. Se’n diu «pipero», en el llenguatge madridista, a aquell aficionat que no dona suport a l’equip perquè té la boca ocupada menjant pipes. Ho fa perquè creu que l’obligació de l’equip és guanyar sempre i només diu alguna cosa, entre pipa i pipa, per renegar.

Vaig arribar al Bernabéu passejant. El camp, encara amb obres pendents, impressiona, però estèticament provoca opinions dividides. Han apostat per grans millores en enginyeria, amb una coberta........

© Diari de Girona