La meva dieta |
Imatge d’arxiu de tapes a la barra d’un bar de la ciutat de Girona / DdG
Les persones que tenen l’amabilitat de seguir regularment aquests articles saben que qui signa entra en la categoria del que se’n deia abans “ser de vida”. Tinc passió per la bona cuina, sigui un gran restaurant gastronòmic, el més modest dels hostals o la casa dels amics i familiars on es cuina i menja bé com ha passat també amb la meva. Producte de categoria o modest però sempre amb qualitat, honestedat i un bon resultat. Aixó si, de petit i adolescent era extremadament prim, de tal manera que els meus pares algun estiu m’enviaven a pagès a veure si agafava pes a base de seques, botifarres i xuia.
Superat aquesta etapa l’inclinació a la bona cuina, una minvada activitat física i els compromisos de la meva feina em portaren poc a poc, però sense aturador, a engreixar-me. Tant podia ser amb les escapades pantagrueliques d’amics a Ca la Seca de Tortellà per menjar galtes de porc o els dinars de premsa econòmica als grans restaurants de Barcelona als que m’enviava el diari quan estudiava a la ciutat comptal. Tota convocatòria acabava amb un dinar o sopar.........