La ciutat de Girona va trencar la barrera dels 100.000 habitants l’any 2018. Ara ja té 109.045 persones empadronades. / Aniol Resclosa

Feia temps que no escoltava aquesta expressió: «numerus clausus». Va ser diumenge passat, al bar de sota casa, per part d’una persona que llegia prop meu l’article publicat al Diari de Girona per en Josep Coll, informant que a la darrera actualització del padró municipal (primer de gener de 2025) la ciutat de Girona s’havia enfilat fins als 109.045 habitants. Va ser una afirmació retòrica: «molta gent, no et sembla? al final no hi cabrem, cal un numerus clausus». Actualment, el sistema d’accés als estudis universitaris ja ha consolidat el concepte de les notes de tall, espasa de Dàmocles per decidir si es pot accedir a una carrera. Fa dècades es combatia per part dels estudiants l’anomenat «numerus clausus», llatinada equivalent a dir xifra tancada. Pensaven, per raons diverses, que impedia una efectiva igualtat. Afegeixo, pel que fa al tema general, que personalment encara crec en una certa utopia. Una persona, pel sol fet de ser habitant del planeta Terra, hauria de poder viure on volgués.

Hi ha dues dades objectives que han........

© Diari de Girona