Temps de flors: canvi de tendència |
Imatge de l'últim dia de Temps de Flors. / David Aparicio / DDG
Diumenge passat a la tarda un silenci profund, intens, s’anava apoderant dels carrers del barri vell de Girona. Tota la remor incessant dels dies passats s’apagava progressivament. Des de casa el silenci convidava al repòs, a la pau, a la superació d’una setmana intensa. El diumenge a la tarda era ja el preludi del retorn a la normalitat. I a darrera hora algunes persones ja començaven a desmuntar les seves instal·lacions segurament apressats també per la voluntat de tornar a casa.
Confesso que des de ja fa molts anys em miro amb un punt de distància la mostra floral de Girona; en conec els racons i els valors i sé fins a quin punt determinats espais del barri vell de Girona adquireixen aquests dies un relleu singular. No només això sinó que com és molt evident hi ha espais, patis, cases, que durant tota la resta de l’any romanen tancats a les mirades encuriosides dels visitants i reposen en un silenci sepulcral. És la gràcia del misteri descobert, de la resposta a tots els interrogants que s’apilonen la resta de l’any davant de murs impenetrables.
El meu distanciament consisteix, sobretot, en gaudir intensament el frenesí del muntatge i del desmuntatge. Els dies abans i els dies després; les anades i vingudes de vehicles carregats d’artefactes diversos i de flors abundants que esdevindran finalment espais per a ser admirats.........